A) LES TRES SIMFONIES
Les tres simfonies reflecteixen dues coses bàsiques en la producció bernsteniana. D'una banda, la vinculació que Bernstein estableix entre la música i les altres arts. La primera simfonia es basa en sentiments religiosos, mentre que en la segona la inspiració prové de textos del poeta anglès W.H. Auden. D'altra banda, en totes les seves obres es pot escoltar el colorit de la música americana. Encara més, la tercera sinfonía està dedicada a l'assassinat president nord-americà 'To the Beloved Memory of John F. Kennedy'.
B) EL CIM DE LA FAMA: WEST SIDE STORY
Aquesta obra ha sigut la que ha portat el nom de Leonard Bernstein a les masses. De tot el musical és cèlebre la petenera en 6/8 + 3/4 'America'. Aquesta obra va ser composta conjuntament a Arthur Laurents, llibretista i Stephen Sondheim, lletrista, que van treballar sobre la idea original de Jerome Robbins. Aquesta nova versió de Romeo i Julieta va començar a prendre forma en 1949. Sis anys més tard, es van vincular al projecte el llibretista i el lletrista i en només dos anys, en 1957, s'estrenava en Broadway. L'enorme èxit que va acollir va fer que en 1961 Jerome Robbins i Robert Wise la duguessin a la gran pantalla. Avui dia és considerada una de les pel·lícules de culte del cinema nord-americà.
Les tres simfonies reflecteixen dues coses bàsiques en la producció bernsteniana. D'una banda, la vinculació que Bernstein estableix entre la música i les altres arts. La primera simfonia es basa en sentiments religiosos, mentre que en la segona la inspiració prové de textos del poeta anglès W.H. Auden. D'altra banda, en totes les seves obres es pot escoltar el colorit de la música americana. Encara més, la tercera sinfonía està dedicada a l'assassinat president nord-americà 'To the Beloved Memory of John F. Kennedy'.
B) EL CIM DE LA FAMA: WEST SIDE STORY
Aquesta obra ha sigut la que ha portat el nom de Leonard Bernstein a les masses. De tot el musical és cèlebre la petenera en 6/8 + 3/4 'America'. Aquesta obra va ser composta conjuntament a Arthur Laurents, llibretista i Stephen Sondheim, lletrista, que van treballar sobre la idea original de Jerome Robbins. Aquesta nova versió de Romeo i Julieta va començar a prendre forma en 1949. Sis anys més tard, es van vincular al projecte el llibretista i el lletrista i en només dos anys, en 1957, s'estrenava en Broadway. L'enorme èxit que va acollir va fer que en 1961 Jerome Robbins i Robert Wise la duguessin a la gran pantalla. Avui dia és considerada una de les pel·lícules de culte del cinema nord-americà.
La música d'aquesta obra conté tots els trets de Bernstein. El seu constant interès en barrejar la música simfònica europea amb ritmes i formes americanes dóna com a resultat un bonic mosaic amb pinzellades de jazz, ritmes hispans i la més cuidada i elaborada melodia simfònica. Mostra d'aquest últim tret ho trobem en el delicat 'Somewhere' on, al nostre judici, podem escoltar un dels moments cims de la labor compositiva del nord-americà. La instrumentación és, en tota l'obra, un element molt significatiu. A l'orquestra romanticista s'uneixen instruments moderns com la guitarra elèctrica o la bateria, a més d'un impressionant desplegament de petita percussió. Afortunadament, perquè aquesta magnífica creació no quedés només en les mans de les interpretacions (més o menys) correctes dels actors, Bernstein va prendre dues iniciatives. En primer lloc, va dur a terme un arranjament amb el qual les grans orquestres poguessin dur la seva obra a les sales de concert. Van ser les Symphonic dances from West side story. Posteriorment, als anys 80, va realitzar un enregistrament, a manera d'òpera, amb alguns dels millors cantants del moment: J. Carrerás, K. et Kanawa.
Els altres dos musicals que va compondre, On the town i Wonderful town, de 1944 i 1953 respectivament, també es van convertir en grans èxits de Broadway.
No hay comentarios:
Publicar un comentario