CRÍTICA: __ En el bell Túria (danubi) blau

Palau de la música de València
(Sala Iturbi) 21-05-2007 20.15

ORQUESTRA DEL FESTIVAL DE BUDAPEST

Ivan Fischer, director
Gidon Kremer, violí;

Richard Strauss:
El cavaller de la rosa

Béla Bartók:
Concert per a violí i orquestra n. 1, Sz 36, BB 48a

Ludwig Van Beethoven:
Simfonia n. 5 en do menor, Op. 67

Un altre dels grans dies que el Palau hauria de marcar en colors ben vius al seu calendari. Una orquestra d'aquelles que no s'obliden fàcilment. I un director que, a diferènci d'altres, marcava les indicacions necessàries i de la forma exacta per motivar als músics. Pareixia que hi hagués un Beethoven, amb tota la seua mala llet i mal geni, dalt del podi. Però enganxava i l'orquestra responia a les mil meravelles.

L'inici, amb els valsos de l'Strauss -precissament de l'únic que no té res a veure amb la nissaga Johann Strauss- indicaven les excelències d'una orquestra bona. I que, sent de l'Europa mes oriental, duu el vals a les venes tal i com nosaltres duem els pas-dobles festers. El concert per a violí va fer sorprendre'ns, sobretot, per l'edat de l'intèrpret. La figura de l'entranyable "home respectable" contrastava amb l'agilitat d'uns dits que es van fartar de fer notes, tant al concert com als bisos.

Finalment, el plat fort de la jornada: Beethoven. La simfonia més més més típica d'entre les típiques. Però amb uns matissos de "quelcom diferent". Uns girs i unes ondulacions que van revestir la típica obra de pinzellades noves i atractives. Un concerts d'aquells que no vols que acaben. I on l'orquestra ha de fer algun que altre bis. Feia gràcia veure el mosaic cultural d'Europa: l'orquestra de Carlet acabava, feia unes setmanes, amb sarsuela. La de Budapest ho feia amb valsos i galops.